"Dia a dia vivim el confinament. I és vivint-lo quan anam coneixent què passa i què ens passa. Mos desanimam, mos animam, parlam, callam i… aprenem! Estam acostumats a fer, però ara per actuar hem d’aturar (sona estrany, no?). Ens costarà més o menys però potser és el gran aprenentatge que n’hem de treure. Els nins i les nines necessiten aire fresc, amor, amics, reptes, recerques, jocs, converses, llibres… Però la seva escola d’avui és molt semblant a la dels adults: cal aprendre a encarar l’inesperat, el que voldries fer i no pots, les relacions intenses amb qui estimes, la creativitat de l’avorriment, la calma… Perdran el curs? Pens que el que hauran après aquests dies i mesos els enfortirà per sempre i seran una generació que no permetrà que el món es capgiri mai més d’aquesta manera". Però...què passa si ens avorrim a casa? I si vull que el meu fill o filla...